Coneixeu la Declaració de Taipei de l’Associació Mèdica Mundial? Quins principis ètics haurien de regir per incorporar les nostres dades a bases de dades de salut o biobancs?

declaració de taipei       Us fem un resum de l’article de l’ICB Digital de Almenara de Riquer S, Zapater Hernández P, Pena Pardo MA. Declaración e Taipei (Asociación Médica Mundial, octubre de 2016): Consideraciones éticas adicionales sobre las bases de datos y los biobancos.

La Declaració de Taipei de l’Associació Mèdica Mundial ha estat publicada l’any 2016 i pretén completar la Declaració d’Helsinki des del moment que fa referència a les consideracions ètiques a tenir present quan dades sobre la persona o la salut s’incorporen en bases de dades o biobancs. Una base de dades de salut és un sistema per recopilar, organitzar i emmagatzemar  informació. Un biobanc reuneix material biològic i informació associada. El material biològic es refereix a una mostra obtinguda d’un ésser humà, viu o mort, que pot proporcionar informació biològica i genètica de la persona.  Tant les bases de dades com els biobancs porten al mateix debat ètic, entrant en conflicte dignitat, autonomia, privacitat, confidencialitat i discriminació  En l’esmentada Declaració es fa referència a aspectes ètics relacionats amb la recopilació, magatzem i ús de la informació  i de material biològic identificable més enllà de l’atenció mèdica individual dels i de les pacients.

Declaració de Taipei

 

Quines novetats introdueix la Declaració?

a) El consentiment informat en bases de dades i biobancs: cal donar el consentiment lliure, voluntari i informat per obtenir i processar les dades i, en cas que s’haguessin inclòs en el passat les dades sense el consentiment explícit del pacient, es farà el possible per obtenir-lo. Quan les dades es vulguin utilitzar per finalitats múltiples i indefinides, el consentiment informat haurà de tenir com a mínim els següents punts:

  • L’objectiu de la base de dades.
  • Els riscos i costos de la recopilació, magatzem i ús de la informació i el material.
  • La naturalesa de la informació i el material recollit
  • El procediment per informar dels resultats de la investigació, incloent els descobriments accidentals.
  • Les Regles d’accés a la base de dades o biobanc.
  • Com es protegeix la privacitat
  • Els acords d’administració (període de magatzem, procediment de maneig, intercanvi, eliminació o destrucció de la informació i mesures de seugretat).
  • Drets i proteccions dels participants.
  • Si el material i la informació no es poden identificar, caldrà informar-ne la participant, indicant que no tindrà l’opció de saber què passarà amb la informació o el material i dir-li que no podrà retirar el seu consentiment.
  • Quan procedeix, s’informarà de problemes d’ús comercial, repartiment de beneficis, propietat intel·lectual i transferència d’informació o material a altres institucions o països.

En la Declaració es reconeix que el consentiment informat, sense ser perfecte, és l’instrument més important de què disposem per a protegir l’autonomia, l’autodeterminació i la dignitat de la persona.

b) Paper dels investigadors i investigadores. La Declaració es dirigeix sobretot als metges i metgesses però insta a altres investigadors i investigadores a adoptar els principis bàsics que regeixen la investigació i, en concret, la dignitat, autonomia, privacitat i confidencialitat de les persones, ja que són els principis que primaran en aquest cas.

c) Paper dels Comitès Ètics d’Investigació (CEI). En general, recorden que és el de vetllar per la protecció dels drets, seguretat i benestar dels subjectes que participin en projectes de recerca i, en el context que ens ocupa tenen les següents responsabilitats:

  • Han d’aprovar la creació de bases de dades de salut i biobancs utilitzats per a la investigació i altres finalitats.
  • Han d’aprovar l’ús de la informació i material biològic.
  • Han de revisar el consentiment informat i mirar si és suficient i adequat per a l’ús que se’n vol fer. Si escau, establiran mesures de seguretat addicionals per protegir a la persona donant.
  • Han de poder monitorar les activitats en curs.
  • En cas d’amenaça immediata o greu clarament identificada establiran mesures excepcionals sense consentiment. Sempre ho hauran de justificar.   isit ètic, legal o regulatori ha de minvar o eliminar la protecció a les persones i les poblacions”.

d) Futurs reptes. Els de les bases de dades poblacionals de salut que poden suposar un benefici per a la humanitat, però que poden generar conflictes en les persones quant a divulgació, transferència i intercanvi d’informació a través de les noves tecnologies. Hi ha moltes qüestions a debat com ara: fins a quin punt es compensa a les persones donants d’informació o material biològic?, què pot passar en donar informació genètica?, les tecnologies actuals són segures?

e) Finalment, i com a conclusió més important, s’emfasitza que “cap requisit ètic, legal o regulatori ha de minvar o eliminar la protecció a les persones i les poblacions”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles d'Interès, Bioètica i cinema, Documents d'interès i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s