Prenem decisions compartides o bé només ens sembla que prenem decisions compartides?

decisions compartides_1    En el blog de l’AQuAS, Vitor Montori reflexiona sobre la necessitat d’avançar cap a les decisions compartides i les dificultats que es poden trobar en el camí. Ens diu que l’interès és comú, perquè la sensació és que la implicació del o de la pacient en les decisions compartides ha de reduir costos i millorar els desenllaços clínics. Ara bé, la presa de decisions compartides precisa necessàriament de la participació informada del o de la pacient, i això vol temps i una bona predisposició per totes les parts.  La presa de decisions compartides, per tant, vol treballar junts fins arribar a una conclusió sobre com procedir per millorar la decisió del o de la pacient, sent la conclusió d’aquests esforç un pla de cura. I és primordial que el pla de cura tingui en compte tant aspectes tècnics i clínics, com emocionals i pragmàtics; també ha de contemplar necessàriament les circumstàncies biològiques i biogràfiques de o de lal pacient. En el seu post Victor Montori diu que “l’esforç per convertir la presa de decisions compartides del que és (un unicorni) en allò que hauria de ser (una rutina en la cura dels pacients) és molt gran i ple de dubtes”. El primer pas, és l’actitud i la voluntat, tot i que amb això no n’hi ha prou. Calen habilitats, cal esperit crític, cal temps per parlar i discutir, calen eines,…

Article

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles d'Interès i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s