Qui té i qui hauria de tenir interès en etiquetar els i les pacients? Per a què serveix? Quines limitacions té?

 cronicitat_1     Laia Riera, del “Grup de Treball d’Ètica de la CAMFIC”, ha publicat una editorial a la revista Atención Primaria a partir de la definició de cronicitat (situació en què la persona presenta problemes de salut i limitacions en la seva activitat de caràcter perdurable). En ell, explica que el govern Espanyol va elaborar l’any 2012 un document estratègic per abordar la cronicitat en el Sistema Nacional de Salut.  En aquest document s’aconsella estratificar (o etiquetar) la població per separar les persones en grups segons necessitats i riscos.

Quines reflexions ètiques cal fer al respecte? Aquestes han de provenir de la justícia i de l’autonomia.

Editorial

 

  1. En primer lloc, si l’etiquetatge dels i de les pacients és una eina útil per destinar més recursos a aquells que més ho necessiten.  És a dir, si l’etiquetatge és inocu o no l’és. L’autora de l’article argumenta que es dóna molt poc pes a la situació socioeconòmica de la persona i que un mal etiquetatge pot conduir a inequitat i a derivar els recursos envers les persones que tenen la “malaltia correcta”.
  2. En segon lloc, els recursos que s’ofereixen són els mateixos a tot arreu o no? Si no és així, també condueix a inequitat.
  3. En tercer lloc, si per etiquetar el o la pacient d’una o altra manera, se’l deriva a un altre dispositiu assistencial, es pot trencar la longitudinalitat en l’atenció i generar ineficiència  i fins i tot maleficència si no se n’ha demostrat la seva utilitat prèviament a la seva aplicació.
  4. En quart lloc, pot una etiqueta expressar tota la complexitat de la persona? Ajuda als i a les professionals a entendre què està passant? Una excessiva simplificació, oblidant la realitat múltiple i diversa a ben segur que no s’acompanya d’una bona atenció.
  5. En cinquè lloc, s’informa al o a la pacient del que representen les etiquetes i es respecta el principi d’autonomia?

L’autora conclou que si no es fan aquestes reflexions no es pot tenir una actuació correcta,  i aposta per l’enfortiment de l’atenció primària de salut i per poder atendre a les persones a la comunitat tota la seva vida, evitant la fragmentació de les cures.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles d'Interès i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s