Sobre la mort en l’entorn hospitalari. Propostes per a millorar l’atenció a les persones a partir de les propostes del cuida-dor/a principal

final de la vida           En paraules d’Adela Cortina, convivim i conmorim. L’atenció a les persones al final de la vida constitueix un repte enorme per la societat actual. Els i les professionals de l’atenció primària no n’hauríem de ser ni molt menys aliens, ans tot el contrari. Reproduïm en aquest blog i resumim breument un estudi fet l’any 2012 en l’entorn hospitalari, atès que moltes de les conclusions, amb les seves mancances i àrees de millora les podríem subscriure i aplicar a l’atenció primària de salut.

En el document de 140 pàgines, s’hi reprodueix l’estudi realitzat a partir d’entrevistar a 57 cuidadors/es principals de persones que varen morir a Cures Intensives, Servei d’Urgències, Oncologia i Medicina Interna de l’Hospital Josep Trueta. A partir d’aquí s’extreuen unes conclusions, en forma de factors valorats positivament i negativament pels cuidadors i cuidadores  i es fan propostes de millora generals i per serveis (mireu a partir de la pàgina 77 per a les conclusions).

Article

 

Crida l’atenció  que la informació rebuda, el control del dolor i dels símptomes s’inclouen tant en l’apartat de punts forts com en els aspectes negatius i són els que més es tenen en compte en la valoració del cuidador i de la cuidadora principal. La informació no fidedigna, incompleta, sense temps per fer-se’n a la idea que la mort és propera, en espais no adients, sense un suport psicològic adequat o poder consultar a la família, genera molt malestar. Així mateix s’assenyalen els problemes de coordinació entre les persones membres dels equips i els serveis, el tracte desconsiderat i poc empàtic, els horaris o la manca d’espais o confortabilitat entre els aspectes a millorar.

Es fan propostes de millora per serveis i propostes generals de millora que s’estructuren en:

a) Processos d’informació i comunicació. En aquest apartat s’inclou des de la conscienciació i formació dels i de les professionals sanitaris en habilitats comunicatives o de tracte a comptar amb suport psicològic i amb espais i temps adients per informar, tenir en compte que la persona titular de la informació és el o la pacient i que cal respectar-ne plenament l’autonomia abans i després de la mort pel que fa a la gestió del seu cos. També s’indica que cal enregistrar a la història clínica informació completa i veraç sobre el procés d’atenció al final de la vida que inclou la informació donada, el procés de presa de decisions, els dubtes, els temes pendents,…

b) Mesures de confort, control del dolor i/o d’altres símptomes d’agonia. Se subratlla la importància de formar i assignar els recursos humans i tècnics que calguin per assegurar l’atenció a les persones al final de la vida.

c) Coordinació. Aquí es proposen mesures per millorar la coordinació entre les diferents persones membre de l’equip i també entre serveis i nivells assistencials i cercar fórmules per poder ajudar al o la pacient i la seva família per morir a casa.

d) Altres. Aquí hi inclouen tant cuidar les formes i els petits detalls amb els i les pacients i/o la família com l’acompanyament, poder-se acomiadar o tenir cura en el tractament del cos mort i de les seves pertinences.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles d'Interès i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s