Butlletí Mémora

Del Butlletí de Mèmora de desembre passat ens complau, pel seu interès, reproduïr aquestes dues notícies:

  • La publicació del llibre de José Carlos Bermejo, Marisa Magaña i Marta Villacieros “Las cinco pulgas del duelo”.  Els autors parlen de les cinc puces del dol, enteses com aquells conflictes afegits que, quan s’instal·len en la persona, li produeixen molt de dolor i que poden alterar el procés d’elaboració del dol, i, en alguns casos, complicar-lo o fer d’ell una patologia. Les puces xuclen la sang i inoculen saliva que actua com anestèsia, amb la qual cosa viuen més segures; així mateix, transmeten malalties a més a més de generar desassossec i desfici. Això mateix passa en el dol. Hi ha diferents tipus de puces, que nien en la persona, que la fan més vulnerable, que provoquen inestabilitat emocional i debilitat física, que solen viure’s com quelcom vergonyós… En el cas de les puces del dol són “allò que no és necessari afegir”, “el súmmum”, el “només ens faltava això”. Les puces provenen tant de l’interior com de l’exterior. Els autors en donen alguns exemples, que van des de pensaments irracionals derivats de la mort com als problemes derivats de les herències, les declaracions de renda, conèixer aspectes de la vida de la persona difunta que poden ser desagradables i fins i tot escabrosos després de la seva mort. N’acaben triant cinc que són: les herències, la culpa, la immortalitat virtual, la sexualitat i les qüestions econòmiques.

Butlletí

  • L’entrevista a la catedràtica en filosofia i ex-presidenta del Comitè de Bioètica d’Espanya, Victòria Camps,  en què reivindica la cura com a valor universal, que ha de ser concebut com una obligació i una necessitat. Davant la pèrdua del valor de la cura en la societat actual, Victòria Camps considera que cal recuperar el seu valor, ha de ser el centre del valor ètic i ha de contemplar-se com a virtut fonamental de les persones. Tots nosaltres cuidarem i serem cuidats en la nostra vida, especialment quan som vulnerables o tenim persones que en són al nostre costat. Canviar aquesta realitat, defugint la visió “només tècnica”, requereix de la col·laboració de tothom, de les persones i també de les institucions públiques, que s’han de convertir en institucions cuidadores.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bioètica I llibres i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s