Revista EIDON

Al blog del CEAAPICS ens fem ressò del número 52 de la revista de bioética EIDON, corresponent al mes de desembre de 2019 (que publica la Fundación de Ciencias de la Salud). En destaquem els següents articles:

  • L’editorial de Diego Gràcia que versa sobre bioètica i biodret: En ella assenyala que la diferència entre ambdós termes no és clara. Es pregunta què va primer, si l’ètica o el dret? I afirma que el dret és un epifenomen de quelcom anterior a ell, que és la moralitat, l’ètica. Per tant, digues quins són els valors de la societat en qüestió i et diré quines lleis aprovarà el seu parlament. L’ètica és el llenguatge de la societat, l’Estat és una superestructura sorgida de la societat i el dret és un epifenomen de l’ètica. Les lleis es dicten i la conducta moral s’educa. Les societats es construeixen o destrueixen, no en els parlaments, sinó a les escoles. I el que ens fa falta, són bones escoles….

https://www.revistaeidon.es/index.php/revistaeidon

  • Reflexió ètica sobre la percepció dels nens i de les nenes terminals front la pròpia mort. Davant la pregunta, “doctor/a, m’estic morint?” que és segurament aquella que més por ens fa sentir, ja que conjuga els nostres temors personals, l’evidència d’un fracàs de la professió (no curem) i la manca de pràctica en parlar d’aquest temes, els autors/es ens inviten a aprofundir sobre la qüestió quan l’afectat és un nen o una nena. Què passa quan qui ho diu te 6, 7 o 10 anys? Amb el pensament que la formació ens ajuda a tot i també en aquest casos, es fa una anàlisi que toca la realitat d’aquestes situacions.
  • Article en memòria de Daniel Callahan, un dels pares de la bioètica i fundador del Hastings Center, que va morir el juliol de 2019. Carlos Pose el descriu com un pensador lúcid, escriptor prolífic i investigador incansable en múltiples àrees del coneixement, així com un visionari tant pel que fa als temes abordats com a les solucions aportades. Callahan ha contribuït decisivament a revisar les finalitats de la medicina al segle XXI, convençut que en una societat amb recursos limitats s’ha d’ajudar a les persones joves a envellir, més que no pas a esmerçar els recursos en perllongar la vida.
  • Cas clínic en què es plantegen els dilemes ètics relacionats amb la fecundació in vitro post-mortem, entesa com aquella fecundació en què el progenitor consenteix en què s’utilitzi el material genètic després de la seva mort.
  • La ressenya del llibre de Domingo García Marzá  et al.  “Etica y filosofia política: Homenaje a Adela Cortina” a càrrec d’Helio Carpintero. Adela Cortina és una filòsofa que ha sabut arribar a nuclis i grups de pràcticament tota la societat, i això és perquè ha sabut conciliar la racionalitat amb la cordialitat, la individualitat amb la comunitat, la justícia i la felicitat utilitzant paraules de fàcil comprensió i que transmeten veracitat.
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles d'Interès i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s