Certament, la història clínica és de la persona pacient. Les institucions tenen encarregada la seva custòdia i els i les professionals la utilitzen com una eina de treball per a la millor assistència, i sempre en benefici dels i de les pacients. Per tant, aquests darrers han de tenir accés a les dades que allà s’hi enregistren i guarden. I les han de demanar omplint un full de sol·licitud o digitalment amb el mecanisme que a tal fi estigui establert.
La qüestió que se’ns va plantejar al CEAAPICS i que aquí sintetitzem en l’informe adjunt, és si l’accés per part de les persones pacients a aquests continguts ha de ser complet, és a dir, a la seva totalitat, o bé si algunes de les anotacions poden quedar sense aquest accés; en concret, es va preguntar per l’accés als MEAP de la història tant de primària com de l’hospital. I també, si qualsevol professional, encara que no hagués escrit aquelles anotacions, podia facilitar la informació quan la demani el o la pacient directament.
Comitè d'Ètica Assistencial en Atenció Primària 