Acadèmia de Ciències mèdiques de Catalunya i Balears. Annals de Medicina sobre la Pandèmia de la Covid-19

annals de medicinaL’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears acaba de publicar el darrer número del Butlletí de l’Annals de Medicina de gener-març 2022 que està dedicat fonamentalment a la pandèmia per COVID-19. En la secció Vidre i mirall, es reprodueixen algunes de les ponències de les Jornades de Debat a l’Institut d’Estudis Catalans sobre pandèmia per COVID-19. Les presentacions d’aquest número se centren en l’assistència i la recerca. Entre aquestes, comentem les següents:

Butlletí

1) L’avaluació de l’eficàcia terapèutica en temps de pandèmia per Xavier Bonfill. Aquí es comenten tant els avenços com les limitacions que hi ha hagut les darreres dècades a l’hora d’avaluar l’eficàcia dels tractaments farmacològics i, a partir d’aquí, la situació generada en l’entorn de pandèmia. Molts dels estudis que s’han dut a terme tenen biaixos i són de qualitat subòptima, per la qual cosa la majoria dels efectes terapèutics derivats de la recerca mèdica són falsos positius o s’han exagerat substancialment i un excessiu nombre de descobriments científics no acaben de complir les expectatives creades. Això s’ha traduït en la incorporació erràtica, interessada i variable dels nous tractaments, amb una notable sobrevaloració dels seus beneficis que ha generat la conseqüent sobreutilització acompanyada d’una subvaloració dels seus efectes adversos i dels costos associats. La pandèmia ha suposat un gran estrès per a la recerca biomèdica. A ressaltar els beneficis obtinguts per les vacunes, l’eficàcia demostrada per alguns tractaments en situacions concretes (per exemple dexametasona) i el fracàs d’altres alternatives que semblaven prometedores: hidroxicloroquina, ritonavir/lopinavir. Finalment, l’autor indica els reptes que s’haurien d’afrontar com és avaluar intervencions no farmacològiques o sobre estratègies d’escalada i descaladada, o les iniciatives de col·laboració internacionals.

2) Retransmissió en directe de la investigació clínica sobre medicaments i vacunes per Joan Ramon Laporte. En la presentació il·lustra amb exemples d’alguns medicaments i vacunes, com estudis amb proves limitades sobre l’eficàcia o seguretat de medicaments, han estat esbombats ràpidament pels mitjans de comunicació, magnificant-ne els beneficis i induint a prendre decisions reguladores i de política sanitària agosarades i arriscades. També posa de relleu la necessitat de revisar la medicació regularment per assegurar que es continua necessitant i que el balanç benefici/risc és favorable. Finalment, ressalta el paper de la farmacovigilància i quan necessari és supervisar la seguretat dels medicaments i les vacunes amb posterioritat a la seva comercialització i destinar-hi els suficients recursos per poder-ho fer bé.

3) Les bones pràctiques científiques en temps de pandèmia per Jordi Camí. En aquesta publicació es ressalta com la tensió que va provocar la primera onada de pandèmia va donar lloc a molts dèficits en les bones pràctiques científiques, havent de posar en marxa iniciatives per contrarestar i posar en valor les bones pràctiques científiques, com ara el comunicat del Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya del maig de 2020.

4) Problemes ètics sorgits per l’abordatge de la pandèmia per SARS-CoV-2 i en el tractament dels malalts i de les malaltes de covid-19 per Joan Viñas. En aquesta publicació, l’autor d’entrada descriu la situació viscuda arran de la pandèmia. Ressalta que en la societat del segle XXI conviuen diferents abordatges i escoles ètiques entre les quals: utilitarisme, conseqüencialisme, ètica del deure o kantiana, ètica social o de Rawls, comunitarisme, ètica de la cura, ètica de la virtut, ètica de la vulnerabilitat, ètica de la prudència, ètica de la casuística i principialisme entre d’altres. Amb aquestes ètiques i molt influïts pels principis ètics de l’informe Belmont, els i les professionals de la salut procurem fer la nostra activitat assistencial amb la màxima qualitat possible. En l’article Joan Viñas considera els principals problemes ètics sorgits amb la pandèmia dividint-los en:

a) criteris assistencials: aplicació de tractaments no avaluats, haver d’assistir malalts que no són de la teva especialitat, priorització de l’assistència per manca de recursos, canvis en les relacions metge pacient, establiment de criteris ètics de priorització que cal revisar i debatre, necessitat de suport psicològic, emocional i espiritual a les persones i els professionals, prohibir acompanyants als malalts i manca d’atenció en el procés de final de vida.

b) criteris epidemiològics: restricció de llibertats a la població, criteris de distribució de les vacunes, vacunació obligatòria general o limitada, passaport immunitari, manca de vacunes al tercer món.

c) recerca: pressió per la urgència sobre la recerca, pressió sobre comitès ètics d’investigació i autoritats governamentals, manca de transparència i arbitrarietat quant a les decisions adoptades.

Acaba fent unes recomanacions quant a assignació de recursos i organització del sistema sanitari, formació dels i de les professionals, model d’atenció a les persones de forma global posant-les al centre.

5) L’accés als recursos mèdics en temps pandèmics: criteris ètics a càrrec de Begoña Roman. Ella assenyala que el principi hipocràtic de no danyar ha de continuar present en situacions de pandèmia. També que posem al centre la justicia entesa com a tractament igualitari, perquè ningú val més que un altre, i que cal posar sobre la taula com repartir els recursos en base a criteris ètics en una situació en què son limitats i que aquestes reflexions han de compartir-se amb la ciutadania. Els hauriem de tenir clars a priori: dignitat, igualtat de tracte, eficiència, seguretat, proporcionalitat, vulnerabilitat, sostenibilitat, transparència, utilitat, solidaritat… Cal explicar-los molt bé, en quina circumstància, en quin cas i perquè es fa, perquè es prioritza un criteri sobre un altre. El principi rawlsià de la diferencia ens recorda que no podem beneficiar-nos si augmentem el mal dels o de les qui estan pitjor, la justícia no permet abandonar a ningú a la seva sort. Es comenta a partir d’aquí, la situació viscuda pels més grans, l’ús de tests d’antigens, els criteris de vacunació en infants.,… Begoña Roman ens diu que no sabem si guanyarem la batalla contra el virus, el que sí que hauríem de fer és aprendre. Cal implicar la ciutadania perquè conegui els recursos de què disposa, ens cal transparència, que és la base de la confiança en el sistema, ens cal tornar a la quotidianitat repensada, amb una mirada mèdica que sigui una mirada que cura.

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles d'Interès, Documents d'interès i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s