Gestació subrogada i Atenció Primària

gestació subrogada       Definició. La Gestació per subrogació pot rebre diferents noms (Gestació per substitució, ventre de lloguer, entre altres) i realitzar-se per diferents tècniques d’aportació de gàmetes d’un o ambdós membres de la parella contractant o de cap d’ells i/o embrions. En tot cas, es refereix a la gestació ocorreguda en un úter diferent al de la dona que finalment serà la mare legal del nadó i amb existència generalment de compensació econòmica.

En relació al tema de la maternitat subrogada i la situació actual a Espanya, aquesta està del tot prohibida. Els contractes de maternitat subrogada són nuls en el nostre dret, tal com disposa l’article 10 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, però això no pot comportar que l’infant que neixi en aquestes circumstàncies se li privi de determinats drets. És a dir, que la nul·litat d’aquest contracte no pot perjudicar la seva situació. Existeix una Instrucció de la Direcció General de Registres i del Notariat, de data 5 d’octubre de 2010, que seguint la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans contempla la inscripció en el Registre Civil de nens i nenes nascuts sota aquesta tècnica, sempre i quan el procediment s’hagi dut a terme en un país on aquesta tècnica es trobi regulada, que un dels progenitors sigui espanyol, i que existeixi una resolució judicial que garanteixi entre altres aspectes els drets de la dona gestant.  Per tant, es condició indispensable presentar davant el Registre una resolució judicial d’un Tribunal competent del país d’origen, que garanteixi que la gestant està en ple ús de les seves facultats en el moment de la renúncia a la seva maternitat i que el contracte de gestació per substitució s’ajusta a la legalitat d’aquell país.

Al món les situacions son molt diverses. Països com Grècia, Ucraïna, USA, Canadà, Portugal, Geòrgia i Kazajistan, tenen la Gestació subrogada legal però amb diferents legislacions més o menys restrictives respecte a les persones estrangeres, demanant informes d’infertilitat, a parelles hetero u homosexuals, a la necessitat de sentència judicial per filiar el nen o la nena i la posterior acceptació a Espanya o no, entre d’altres. També els preus son molt diferents.

Un segon grup de països com Mèxic, Tailàndia, Regne Unit, Xipre, Austràlia  tenen lleis molt restrictives i no accepten persones estrangeres i d’altres ,com Bèlgica i Txèquia no tenen encara legislació definitiva.

Lamentablement partim d’antecedents mundials de donacions, tràfic , compravenda de bebès.

Revisió dels principis ètics afectats

Principi de no maleficència. Es evident que la persona més vulnerable en aquest procés és la mare que gestarà a la que cal garantir la seguretat del procés tant a nivell de salut com de compliment del contracte que ha signat. També cal protegir els drets del nadó en cas que aparegués una situació no esperada i la família subrogadora decidís no filiar-lo. Cal posar èmfasi en els estudis que parlen de la formació dels vincles materno-filials pensant que quan més temps s’endarreixin es pot vulnerar aquest principi envers el nen o la nena. En últim terme, la família contractant pot ser també víctima d’un frau amb el dany psicològic associat.

Vulnerabilitat de la mare i del nadó. Inicialment la mare que s’ofereix és la mes vulnerable per les condicions personals que la poden portar a aquest procés i perquè la majoria de les vegades és el primer cop que s’hi enfronta i desconeix els problemes que li poden sorgir: físics, psicològics o de l’entorn abans i després del part. Al llarg de l’embaràs el procés de la mare afectarà al futur del nen.

Què passa si el nen o la nena neix discapacitat o algú renuncia. Es pot tornar considerant que es un producte de consum? Com queda el nadó que aquí sí es vulnerable del tot? Aquí intervé el concepte del producte de consum i la satisfacció amb el producte. D’això hi ha algun exemple com un nadó nascut a Tailàndia amb la Síndrome de Down juntament amb una bessona sana, al que els pares contractants, Australians (país on és legal però molt restrictiu), el van abandonar al país d’origen..

Autonomia vulnerable. La mare ha de rebre tot el suport. La criatura naixerà en una situació diferent a la de la maternitat normal. Els contextos legals son diferents en diferents països existint desigualtats en contra de la gestant. La autonomia de la mare pot ser una ficció perquè entra en joc el mercat. No es el mateix  que en als països que la GS pugui ser altruista, encara que aquí també cal centrar la mirada i mirar motivacions i possibles compensacions. Els països legalitzats i altruistes com ara Regne Unit, majoritàriament no accepten persones estrangeres.

Hi ha diferents  situacions de la mare segons el país.  En molts es pot potenciar la explotació de la dona. Està clar el procés i possibles conseqüències quan s’informa i es contracta? La dona està informada dels riscos de tenir més embarassos? Fins quants? La decisió es completament lliure?

Es desconeix per complert que passa amb la mare subrogada que entrega el fill o la filla, quins son els seus problemes posteriors en tots els àmbits personals i de salut.

Justícia. Les despeses econòmiques son càrrec de les persones contractants amb un important guany per ales empreses intermediàries, però i després? La cura de la mare gestant generalment és assumida pel sistema públic.

Sorgeixen preguntes a reflexionar encara més. La llei soluciona el mercat negre? Ciència y ètica, tot és acceptable? Es farà tot el possible si hi han diners? Ètica global o local. Hi ha diferents matisos i diferents conceptes locals lligats a la cultura però cal una legislació transnacional que unifiqui criteris i requisits. Es la ciència filantròpica o està lligada al poder econòmic? Tota investigació busca recuperar l’ inversió.

Beneficència s’entén en el moment que la mare rep la compensació esperada, es tingui cura de les seves possibles complicacions físiques o psíquiques i les persones contractants el resultat esperat, i el nadó una vida dins de la normalitat.

L’Autonomia es troba plenament a debat aquí. Si es pogués assegurar igualtat de condicions entre la mare gestant i els futurs pares, podríem parlar de autonomia (seria els casos de gestació per altruisme) però sabem que això no és així. La dona que gesta pot ser impulsada a aquesta situació com a sortida a una situació social complicada. Si bé això varia en funció del país, la maternitat subrogada es dona amb més freqüència en països desafavorits i en les capes socials inferiors.

També en el camp del feminisme hi ha dues teories contraposades: la que postula que la GS és part de l’autonomia de la dona i la que ho veu com una altra forma de cosificació i contracte basat en el sexe de la dona.

El CEAAPICS vol reflexionar també sobre el misticisme existent al voltant de la filiació genètica y de la maternitat/paternitat com a èxit dins de la societat. Això és una premissa cultural fortament arraigada en la societat que per defensa de l’equitat i l’autonomia cal treballar per modificar.

Tenir fills i filles és un desig que pot esdevenir un dret però mai com el de l’alimentació, la salut o la vivenda. Convertir-ho en necessitat pot fer que hi hagi que donar resposta social a allò que inicialment és individual.

També la creença que la ciència té tot el poder i resposta a totes les coses i que n’hi ha prou en poder, no cal pensar en si es respecten uns principis. Es necessari treballar en el control social i democràtic de les tecnologies, obligant-les a adaptar-se a les persones i no al revés.

Al voltant de la maternitat subrogada es mouen molt diners, donant-li un caire global de mercantilisme envers les expectatives de les persones contractants i, perquè no, es pot parlar d’una situació similar a la compra de persones.

Les legislacions i els reptes ètics dels diferents països que aproven o prohibeixen la maternitat subrogada també generen molts dubtes.

Com a resposta als dubtes que li sorgeixen a la persona que ens ha formulat la consulta volem expressar:

  • ¿Debo yo recomedarla a mis pacientes? Davant una demanda d’informació sobre fertilitat no podem negar cap informació. La nostre tasca com a metges i metgesses de família és informar i acompanyar en la presa de decisions i al procés. Les persones ens tenen confiança i cal respectar-lo
  • ¿Debo advertir las consideraciones bioéticas? És precís fer-ho, recomanant que si escullen aquest camí, ho facin amb les organitzacions que donin més garanties de seguretat cap a les parts més vulnerables, la mare i el nadó.
  • ¿estamos ante la compra/venta de personas? La mercantilització i globalització del procés, no fan excloure aquest concepte clarament.
  • ¿la mujer se convierte en un mero horno que desaparece una vez entregado el producto? Aquí hi ha encara molt debat, doncs hi ha països que permeten el contacte posterior i d’altres no. Si es fa en condicions lliures, cal respectar el desig de la mare gestant. El concepte de úter/forn prové de les teories feministes abans comentades.
  • ¿ser padre o madre es un derecho o un deseo? No existeix un dret general a la procreació, ni tampoc un dret a la vida privada que justifiquin un hipotètic dret a la maternitat subrogada. Ja hem comentat la diferència entre desig, necessitat i dret.Tenir un dret significa poder exigir en front els altres i a l’Estat la realització d’ una determinada prestació. Per a fruir d’un dret es requereixen raons que vagin mes enllà de nostres desitjos i justifiquin la pretensió exigida des de la perspectiva del bé comú.  Com a fill o filla a la Declaració dels Drets dels Infants es suposa que té dret a no ser apartat dels seus pares en el moment de néixer. Aquí caldria molt bé definir qui son els pares, ja que aquesta situació es diferent i encara hi ha molta polèmica. A més es sumen els estudis sobre epigenètica i modulació del cervell durant l’embaràs. Considerem que essent una situació generada artificialment, no es pot considerar com una adopció d’un nen  o una nena a qui la seva mare cedeix per causes pròpies.
  • Es más padre/madre la que paga que la gesta? prima la carga genética sobre la gestación? Materno-paternitat i entorn cultural generen diferents formes de famílies a l’espècie humana. Situacions com la dotació genètica, el part, el fet que un embrió  pot provenir de múltiples opcions i encaixar a unes societats amb múltiples teories fan les decisions molt complexes..
  • Tradició romana y judeocristiana de submissió. La mitologia genètica. El meu fill o la meva filla  és meu perquè genèticament es meu? Aquí es conjuguen constructes culturals i personals de paternitat i maternitat amb connotacions econòmiques, culturals i personals. Seguim mantenint el concepte de hereus i d’hereves? Ha aparegut un gran canvi amb les famílies homosexuals, el fill o la filla a qui considera mare? A una o més persones?
  • ¿Que debo yo transmitir como profesional del ICS a mis pacientes ante la gestación subrogada? Si bé el ICS no té posició clara fins ara, com CEAAPICS, recomanem donar informació real de la situació legal i de les possibilitats  existents als diferents països fins on puguem i, posteriorment, donar  l’atenció biopsicosocial precisa en cada situació.

En resum creiem que malgrat la transmissió que fem de la informació que sempre és modulada pels nostres valors quan es refereix a situacions qualitatives, el nostre deure és informar i acompanyar i donar suport

 Referències

  1. Casado Blanco M, Ibáñez Bernáldez M. Reflexiones legales y éticas en torno a la maternidad subrogada. Rev Española Med Leg [Internet]. Elsevier; 2014 Apr [cited 2018 Jan 10];40(2):59–62. Available from: http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0377473213000436
  2. Interrogantes 03 de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.La subrogación uterina: análisis de la situación actual
  3. Justo Aznar y Manuel Zunín Observatorio de Bioética Universidad Católica de Valencia. La  maternidad subrogada de  alquiler  o  voluntaria y  sus implicaciones bioéticas y jurídicas. 2015;
  4. Profesionales por la Ética. Vientres de Alquiler. maternidad subrogada. 2015;
  5. Martínez De Aguirre C. Escritos jurídicos TFW produit per Lárea de dret de THE FAMILY WATCH El Tribunal Europeo de Derechos Humanos, sobre Maternidad Subrogada. 2017 [cited 2018 Feb 3]; Available from: http://www.thefamilywatch.org
  6. Guzmán JL. APROXIMACIÓN A LA PROBLEMÁTICA ETICA Y JURÍDICA DE LA MATERNIDAD SUBROGADA AN APPROACH TO THE LEGAL AND ETHICAL PROBLEM OF SURROGATE MOTHERHOOD. [cited 2018 Feb ]; Available from: http://aebioetica.org/revistas/2012/23/78/253.pdf
  7. Olza Ibone. La herida primal: gestación subrogada y apropiación de bebés. https://iboneolza.wordpress.com/2017/04/04/la-herida-primal-gestacion-subrogada-y-apropiacion-de-bebes/

___________________________________________________________________________________________

alerta Aquestes reflexions són fruit de les consultes que han arribat al CEA sobre dilemes ètics en la nostra pràctica assistencial en l’Àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Aquests comentaris que compartim de manera anònima, pretenem que siguin una eina per facilitar la reflexió ètica en conflictes quotidians en què els i les professionals ens podem trobar, entenent sempre que cada situació és única i particular i que no es pot generalitzar. Així, doncs, volem que serveixi per crear debat des del punt de vista de la bioètica, mai substituir-lo.

 

Anuncis