Comunicació no efectiva

Exercir com a metge o metgessa  d’Atenció Primària al segle XXI implica tenir unes habilitats comunicatives  molt més àmplies degut a tots els canvis socials que ens envolten. Un d’ells és l’arribada des de ja fa anys de població immigrada. Això comporta un esforç a l’hora de passar consulta, especialment per poder establir una bona comunicació bidireccional.

Des de la  vessant ètica  la solució no ha de passar per negar-se a atendre el o la pacient, perquè les condicions no siguin segures o favorables, sinó en buscar millorar les habilitats comunicatives, de  coneixement i sensibilització sobre la multiculturalitat, buscant eines o estratègies per facilitar la comunicació.

En aquest sentit,la necessitat de formació en multiculturalitat i habilitats comunicatives és una realitat i un repte per a tots els i les professionals sanitaris que no podem obviar. Malgrat el o la professional és en última instancia responsable dels seus coneixements, l’empresa per a la què treballa també ho és; per tant, és responsable d’oferir eines per facilitar la comunicació i  formació adient a les necessitats del seu personal

D’altra banda, hem de tenir en compte que el llenguatge facilita la comunicació però l’ acollida, l’empatia i la comunicació no verbal també formen part de l’entrevista. Són elements facilitadors de la comunicació i ens ajudaran a  establir una bona relació metge-pacient malgrat la barrera idiomàtica i crear un bon clima pot afavorir l’entesa i la col·laboració de la persona pacient com a responsable també de millorar la comunicació.

Sobre la valoració de justícia, el primer que ens hem de plantejar en la actuació de la practica clínica és el risc-benefici per al o la pacient i la valoració sobre si és just o no  (demanar més proves diagnòstiques, per exemple), hauria de quedar en segon pla.

Està clar que ens movem en equilibris per fer la nostra feina quan la comunicació és difícil i ens cal més esforç en el nostre limitat temps. Millorar la gestió i administració del temps també són punts a valorar. No podem evitar trobar-nos en situacions similars, però sí podem millorar com abordar-les i adoptar mesures per minimitzar l’estrès afegit i la distorsió horària que pot causar en la pràctica quotidiana.

 A continuació llistem alguns exemples d’ estratègies a seguir que poden ser d’utilitat :

• Comptar amb un traductor o traductora de Sanitat Respon
• Demanar que per la propera visita vingui acompanyat d’una persona que conegui la llengua o la seva manera de comunicar-se (ceguera, sordesa….)
• Suggerir a l’usuari o usuària que demani l’ajuda d’alguna persona de  la sala d’espera
• Si és factible, posposar la visita i sol·licitar un traductor o traductora de presència
• Si es una visita programada es pot doblar la visita per disposar de més temps per aquella consulta.

________________________________________________________________

Aquests reflexions són fruit de les consultes que han arribat al CEA sobre dilemes ètics en la nostra pràctica assistencial en l’Àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Aquests comentaris que compartim de manera anònima, pretenem que siguin una eina per facilitar la reflexió ètica en conflictes quotidians en què els i les professionals ens podem trobar, entenent sempre que cada situació és única i particular i que no es pot generalitzar. Així, doncs, volem que serveixi per crear debat des del punt de vista de la bioètica, mai substituir-lo.