Esterilització de disminuït psíquic

119salutmentaldibuixAmb aquest cas es planteja quina ha de ser la conducta professional respectuosa amb els principis legals i ètics que han de regir la pràctica assistencial amb aquest tipus de persones malaltes, en les consultes ambulatòries, i quines són les pautes d’actuació professional més adients davant d’una persona pacient amb disminució psíquica que vol ser pare o mare, amb tot i els dubtes que genera en l’àmbit familiar la seva capacitat per exercir aquesta tasca.

Amb caràcter previ, hem de significar que el Codi deontològic del Col·legi de Metges estableix expressament que el metge o metgessa  no aconsellarà ni practicarà esterilització d’una persona discapacitada psíquica si no té la certesa que els responsables de la persona deficient que ho demanen ho fan pensant en el seu bé.

En el cas de que el o la pacient estigui incapacitat legalment per sentència ferma,  hem d’estar al que disposa el Codi Penal. L’article 156.2 de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal estableix que no serà punible l’esterilització de persona incapacitada que tingui una deficiència psíquica greu quan, tenint en compte un criteri rector de major interès de l’incapaç, hagi estat autoritzada per un jutge en el mateix procediment d’incapacitació o per un expedient de Jurisdicció voluntària, tramitat amb posterioritat, a petició del representant legal de l’incapaç, amb audiència del Ministeri Fiscal,  prèvia exploració.

És a dir, els requisits han de ser els següents:

Persona legalment incapacitada, que es doni el criteri de major interès de l’incapaç,  a sol·licitud del tutor legal amb la tutela d’un jutge, diversos especialistes escollits per aquest, amb el dictamen del Ministeri Fiscal i només en casos de greu deficiència psíquica.

L’article 15 de la Constitució Espanyola contempla expressament un dret fonamental com és el d’integritat física i, per tant, és necessari que un Jutge es pronuncií sobre la possibilitat de vulnerar aquest dret tan essencial a la persona. 

Dit això, si la sentència d’incapacitació dictada no fa expressa referència a la possibilitat d’esterilització de la persona declarada incapaç, entenem que no es pot procedir a la seva esterilització fins que no es dicti una resolució judicial d’autorització.

Per tant, considerem que l’actuació a seguir seria que el tutor o tutora legal iniciés un expedient de jurisdicció voluntària, demanant el consentiment del Jutge per procedir a l’esterilització.

________________________________________________________________

alertaAquests reflexions són fruit de les consultes que han arribat al CEA sobre dilemes ètics en la nostra pràctica assistencial en l’Àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Aquests comentaris que compartim de manera anònima, pretenem que siguin una eina per facilitar la reflexió ètica en conflictes quotidians en què els i les professionals ens podem trobar, entenent sempre que cada situació és única i particular i que no es pot generalitzar. Així, doncs, volem que serveixi per crear debat des del punt de vista de la bioètica, mai substituir-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s