Testimoni de Jehovà embarassada

273trípticembarasEn primer lloc, cal tenir en compte que les peticions de les persones Testimonis de Jehovà no assenyalen “voler morir”, sinó ser respectuosos amb les seves creences religioses; per a elles la vida té sentit amb aquesta renúncia.

Des d’un punt de vista ètic, el conflicte el tenim entre el principi d’autonomia, per  tal de respectar la voluntat de la mare que té el dret de decidir lliurement entre les opcions clíniques i, fins i tot, es pot negar a rebre tractament, i el principi de beneficència i no maleficència (obligació de fer accions beneficioses i no fer-li mal per acció o per omissió) envers a l’actuació amb la mare embarassada i el “fetus”. És a dir, no podem fer el bé a ningú en contra de la seva voluntat, però sí que estem obligats a no fer-li res de dolent encara que ens ho demani.

Pel que fa a l’apartat legal, la Constitució espanyola de 1978, en l’article 16, reconeix el dret de llibertat ideològica i religiosa; també la  Llei General de Sanitat 17/1986, de 25 d’abril, reconeix el dret de la persona pacient al fet que se li respecti la seva personalitat, la dignitat humana i la intimitat, i el dret de triar lliurement entre les opcions que el metge o metgessa li ofereixi.

La Ley de l’Estat 41/2002 del 14 de novembre, així com a la Llei Catalana 21/2000, de 29 de desembre, regulen l’autonomia de la persona pacient i especifiquen que qualsevol intervenció en l’àmbit de la salut requereix que la persona afectada hi hagi donat el seu consentiment lliurement, després d’haver estat informada oportunament, amb l’excepció que hi hagi risc per a la salut pública o que, en una situació de risc immediat, no es pugui obtenir el seu consentiment  ni el dels seus familiars o afins.

El Conveni de drets humans i biomedicina del Consell d’Europa estableix, com a norma general en l’article 5, que «una intervenció en l’àmbit de la sanitat només es podrà efectuar després que la persona afectada hagi donat el seu consentiment lliure i inequívoc»

Cal afegir que el Comitè de Bioètica de Catalunya va proposar respecte l’article 12 bis del codi deontològic del Consell de Metges de Catalunya, aprovat a la 43a. reunió de 10 d’octubre de 2001,  que  “El fetus, tot i tenir valor, aquest no és igual al de la vida de una persona. La salut del fetus no justifica la imposició d’una actuació ni diagnòstica ni terapèutica a la mare.

Com a conclusions diríem que essent  congruents amb tot  l’esmentat haurem de  respectar la voluntat de la mare de no rebre sang i fer ús de les alternatives disponibles, això inclou al “fetus”.

Quan es tracta d’un nadó, dir que hi ha un consens pràcticament universal que en cas de menors de 12 anys, no acceptar el consentiment per substitució quan el rebuig del tractament suposi un risc greu per a la salut o la vida del o de la menor, pel que no seran vinculants les negatives a fer la transfusió, per part dels pares o altres  familiars  i “es recomana”  en aquests casos  l’autorització judicial.

________________________________________________________________

alertaAquests reflexions són fruit de les consultes que han arribat al CEA sobre dilemes ètics en la nostra pràctica assistencial en l’Àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Aquests comentaris que compartim de manera anònima, pretenem que siguin una eina per facilitar la reflexió ètica en conflictes quotidians en què els i les professionals ens podem trobar, entenent sempre que cada situació és única i particular i que no es pot generalitzar. Així, doncs, volem que serveixi per crear debat des del punt de vista de la bioètica, mai substituir-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s