En la seva editorial el professor Gracia ens torna a parlar de virtuts, desvinculant aquesta paraula de les seves connotacions religioses i duent-la al camp de la recerca constant de l’excel·lència. Podem explicar, a mode d’exemple, com definim com a virtuós un pianista.
Exposa també com la “virtut” de l‘ètica és buscar sempre allò que és millor, més enllà de allò que és bo, i ho tracta com un deure moral sobretot per a aquelles persones relacionades amb l’atenció a d’altres, els comitès de Bioètica i els i les professionals sanitaris.
Reproduim un fragment del text que sintetitza molt bé l’article. “Todos tenemos que aspirar a la excelencia en aquello que nos toque hacer o a lo que nos dediquemos. Esto no es optativo. Muy al contrario, se trata de una obligación moral y vital. El nivel de un individuo, lo mismo que de una organización, se mide por su capacidad de entusiasmo y de compromiso con la mejora continua”
Comitè d'Ètica Assistencial en Atenció Primària 