Rebuig del tractament (I)

217gentgranEn els darrers temps, la relació entre els i les professionals i les persones ateses ha sofert una gran transformació perquè s’ha passat d’un model d’atenció basat en el paternalisme a un model de relació que posa en el centre el respecte a l’autonomia de la persona.

Aquest canvi de model ha fet que es reconegui a la persona la seva capacitat per adoptar decisions, i que sigui ella mateixa la que determini quin és el seu bé.

En aquest nou marc cada vegada és més freqüent que els i les professionals es trobin davant de situacions de rebuig als tractaments, assistència sanitària i/o social. Així, davant d’un cas de rebuig al tractament o d’assistència s’hauran de tenir en compte les següents consideracions:

  1. Hem d’assegurar-nos que la persona atesa ha escollit l’opció de rebuig d’assistència com una elecció realment autònoma. L’elecció i decisió de la persona, no es podrà considerar com autònoma si no compleix les següents condicions:
  • Absència de pressions i alteracions de la salut: influències externes, depressió, alteració cognitiva…
  • Coneixement de la informació pertinent: ens hem d’assegurar que la persona atesa és capaç de comprendre i ponderar els possibles riscos i beneficis de la intervenció després de donar-li tota la informació
  • Coherència amb el seu concepte de qualitat de vida: malgrat que la situació ens faci patir professionalment, socialment i personalment és un repte per a tot l’equip que l’atén respectar la decisió de la persona atesa encara que la decisió porti a viure la persona d’una manera molt diferent a la que nosaltres consideraríem adequada.

Cal tenir en compte  que la situació de malaltia i el fet de necessitar ajuda per assolir les necessitats bàsiques de la vida diària, deixen a la persona en una situació de dependència  i debilitat. Aquest fet però, en principi, no ens hauria de fer pensar que això minva la capacitat i per tant el dret de la persona a decidir. En canvi, sí que comporta que la persona necessiti (més que en una bona situació de salut), un procés relacional amb els i les professionals de la salut i/o serveis socials  de proximitat i de confiança.

D’altra banda, establir aquesta relació té una importància cabdal en el procés del consentiment informat, on el que ens importa és el procés en sí i que la informació que facilitem es entesa per la persona, i no el fet d’obtenir la signatura.

Serà aquest procés de “coneixement de la informació pertinent” el què pot marcar la diferència entre una elecció feta des del coneixement (decisió autònoma) o des del desconeixement (decisió no autònoma).

  1. Si es considera a priori que la persona atesa és competent i, per tant, no és candidata a una incapacitació, s’ha de respectar el dret a exercir la seva autonomia i, per tant, s’ha de respectar la seva decisió, perquè té el dret, segons el principi d’autonomia, a rebutjar tant l’assistència com els tractaments.

A la vegada però, com a professionals sanitaris o de serveis socials  tenim la obligació de vetllar pel benestar de la persona atesa mantenint així el  principi de beneficència, per això és de vital importància establir una relació de confiança entre els i les professionals que l’atenen i la persona atesa i continuar treballant en les actuacions que permeti.

  1. En darrer lloc és important recordar que és cabdal registrar en la història clínica totes les actuacions que s’estan portant a terme. Això és vital per deixar constància escrita de qualsevol intervenció i poder  demostrar, quan calgui, que l’actuació professional ha estat correcta.

 

_______________________________________________________________

alertaAquests reflexions són fruit de les consultes que han arribat al CEA sobre dilemes ètics en la nostra pràctica assistencial en l’Àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Aquests comentaris que compartim de manera anònima, pretenem que siguin una eina per facilitar la reflexió ètica en conflictes quotidians en què els i les professionals ens podem trobar, entenent sempre que cada situació és única i particular i que no es pot generalitzar. Així, doncs, volem que serveixi per crear debat des del punt de vista de la bioètica, mai substituir-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s