Butlletí del Comitè de Bioètica de Catalunya

El darrer número, el 27, corresponent al mes de març, del Butlletí del Comitè de Bioètica de Cata-lunya, conté un seguit d’articles molt interessants. Us en fem un resum:

• L’aprovació de la versió final del Diccionari de Bioètica elaborat conjuntament amb el Termcat.
• El Pla de Drets Humans de Catalunya, elaborat a partir de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya dissenyada pel Síndic de Greuges. Aquest Pla de Drets Humans recull actualment vint-i-sis drets agrupats en cinc blocs, al voltant dels valors d’igualtat, pluralisme, participació, paritat, interseccionalitat i garantia. Respecte de cadascun dels drets caldrà desenvolupar les mesures concretes que configuren les accions a desenvolupar pels poders públics per garantir-los. Un dels drets respecte dels quals caldrà definir mesures és el dret a la salut.

Butlletí

• En el document s’hi afirma que: “Un dret àmpliament reconegut a escala nacional i internacional, però que encara estem lluny d’haver assolit plenament, tant en les seves dimensions més nuclears, com ara el dret a l’assistència sanitària i el dret a la salut col·lectiva i l’equitat en salut, com en llur vinculació a altres drets socials, que requereix una estratègia de “salut en totes les polítiques”, és a dir, alinear el conjunt de polítiques públiques per garantir a tota la ciutadania condicions de vida dignes i entorns generadors de salut.En aquest sentit, el diagnòstic elaborat en el marc del Pla proposa l’elaboració d’una nova llei general de salut que posi en valor el sistema públic,  universal, integral i integrat, amb objectius de salut individual i col·lectiva, i no només d’atenció a la malaltia. A partir d’aquí s’apunten mesures tendents a establir un sistema de salut menys classista i medicalitzat i que posi l’accent en l’atenció primària i comunitària com a fonament d’una sanitat humanística, amb més equitat, eficiència i sostenibilitat”.
• Un primer estudi que vol conèixer la realitat de la bioètica a Catalunya. Es tracta d’una primera anàlisi que vol conèixer la manera en què les institucions catalanes implicades en la recerca, la innovació i la introducció de nous avenços i tecnologies biomèdiques aborden els aspectes ètics que es plantegen.
• El compromís de l’Administració pública catalana amb la governança ètica. S’expliquen les comissions i comitès creats els darrers anys, funcions i aportacions.
• El model català de la felicitat. Dubtes sobre la soledat. Es fan ressó d’un debat organitzat per la Societat de Bioètica entorn de la realitat de més de 280.000 persones que viuen soles a Catalunya. S’analitza la forma de viure la soledat al nostre entorn i a d’altres països, com els del Nord d’Europa, on la societat espera molt de l’estat i l’hi encarrega quasi tot. Es traça la diferencia entre soledat i solitud. A destacar la reflexió final de Josep Maria Esquirol quan afirma:  “la mirada mèdica observa les afeccions que fan mal i assaja de posar-hi remei, però també observa la dificultat de l’existència i prova d’ajudar, sense posar més etiquetes del compte. La mirada mèdica coincideix amb la filosòfica, que és alhora cura d’un mateix i dels altres. Filosofia i mirada mèdica es fan equivalents”. Si el futur comptarà amb la solitud com una nova patologia, apareix inevitablement com un repte d’ordre ètic i professional que gairebé podria qualificar-se de deontològic.